Pau Vila – President de l'Institut Ostrom
Espanya acaba d'aprovar la Ley de Movilidad Sostenible, una norma que obliga a complir amb una serie de documents de compliment obligatori: Plans de Mobilitat, Plans d'Igualtat, etc. Sovint, aquests documents es converteixen en exercicis merament formals. Les empreses contracten consultories per produir documents "personalitzats" a un cost considerable sense implementar canvis substantius.
El paradoxa central es que el govern espanyol va aprovar aquesta llei de sostenibilitat nomes despres que Podemos exigis una congelacio de l'ampliacio de l'aeroport del Prat de Barcelona fins al 2031 com a condicio politica. Tanmateix, l'aeroport de Madrid-Barajas s'esta ampliant simultaneament amb una inversio de 2.400 milions d'euros prevista per al 2025-2031, que incrementaria la capacitat de 66 a 90 milions de passatgers anuals — un increment de 24 milions de passatgers comparat amb l'increment de 15 milions del Prat.
Aquesta preocupacio ambiental sembla curiosament selectiva, donat que l'ampliacio de Madrid es mes gran pero no va trobar cap obstacle politic.
Les inversions catalanes s'enfronten a nivells d'escrutini notablement superiors en comparacio amb les espanyoles, suggerint que els estandards haurien de ser igualats en lloc d'aplicar-se diferencialment per regio.